Alba Solare

pluja, calma i primavera

2009-04-08T02:06:00.004+02:00

Dies lactants empenyen nits prenyades d'esperança.
Demà, el somni d'una casa.

Giorni lattanti spingono notti gonfie di speranza.
Domani, il sogno di una casa.

Alba

The Body breaks, Devendra Banhart

PACIÈNCIA

2009-02-28T04:55:00.009+01:00

Muere lentamente

Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito,
repitiendo todos los días los mismos trayectos,
quien no cambia de marca,
no arriesga vestir un color nuevo
y no le habla a quien no conoce.
Muere lentamente quien hace de la televisión su gurú.
Muere lentamente quien evita una pasión,
quien prefiere el negro sobre blanco
y los puntos sobre las "íes" a un remolino de emociones,
justamente las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas de los
bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos.
Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el
trabajo, quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño,
quien no se permite por lo menos una vez en la vida,
huir de los consejos sensatos.
Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música,
quien no encuentra gracia en si mismo.
Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja
ayudar.
Muere lentamente, quien pasa los días quejándose de su mala suerte o de la lluvia incesante.
Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo,
no preguntando de un asunto que desconoce
o no respondiendo cuando le indagan sobre algo que sabe.
Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando siempre que estar vivo
exige un esfuerzo mucho mayor que el simple hecho de respirar.
Solamente la ardiente paciencia hará
que conquistemos una espléndida felicidad.

Martha Medeiros

**********

Tenia pendent posar aquesta poesia. La segona vegada que vam parlar em vas explicar que la tenies penjada al teu despatx i la veies cada dia, i va ser la primera carta que em vas enviar. Ens la vam aplicar al peu de la lletra, i al cap de deu dies de la primera conversa casual, vas travessar el mar per venir-me a conèixer. Vam deixar de morir lentament i vam començar aquesta meravellosa història que aviat complirà dos anys...i que ens ha canviat radicalment la vida.
M'han sorprès els últims versos, que no recordava: "Solament l'ardent paciència farà que conquistem una esplèndida felicitat". Paraula grossa i que sempre m'havia resultat antipàtica: La paciència. Però no una paciència resignada...sino una paciència apassionada. Renovadora, creadora. Res resumeix millor aquesta època que aquests darrers versos. Qui m'ho hauria dit, dos anys enrera, que podria presumir de paciència apassionada, quan no havia estat mai capaç d'esperar-me ni tan sols a mi mateixa. És ben bé...que a tots ens toca tard o d'hora, volguent o no, posar-nos davant del que més ens angoixa, a mode de lliçó de vida...i, o bé créixer, o bé continuar morint lentament.

:) Alba
(els que em coneixeu sabeu prou bé que un dels meus principals defectes és la impaciència)

Gianna Nannini , Pazienzia

Mélancolie

2009-02-12T04:45:00.003+01:00

Asseguda al vèrtex de la finestra,
observant allunyar-se els records,
navego dins la serenor implacable
d'una copa de vi postergada.
No vull aplaçar més celebracions:
Sento melanconia del futur.

Alba

Mélancolie, Dick Annegarn

ritornata

2009-02-05T03:30:00.004+01:00

Ero scrivendo un post per spiegare un po' la mancanza di testi negli ultimi giorni...ma questo tuo "Ti Amo" interrompendo al'improvviso i miei pensieri notturni ha fatto scomparire tutte le parole possibili e impossibili, e solo ho voglia di dire "ciao, sono qui, tutto bene, questo continua..."

****

Estava escrivint un post per explicar una mica la mancança de textos dels darrers dies...però aquest teu "Ti Amo" interrompent d'improvist els meus pensaments nocturns ha fet desaparèixer totes les paraules possibles i impossibles, i només tinc ganes de dir "Hola, sóc aquí, tot bé, això continua..."

;) Alba

(immagine :Theme Park2, David Markin)

Nina Simone, My Babe just cares for me

VITA!

2009-01-13T13:43:00.005+01:00

"Sono posseduto da una passione inesauribile che finora non ho potuto né voluto frenare. Non riesco a saziarmi di libri. "

Francesco Petrarca

Nina Simone Ain't Got No...I Got Life!

liquiditat

2008-12-29T04:05:00.004+01:00

Ara que ja no plou a fora, plou a dintre.
Tot mullat i una certesa íntima.
Els meus ulls, bevent dels teus,
s'adormen somiadors en la nit líquida.

Alba

2008-12-29T03:55:00.001+01:00

Kevin Johansen, Living an Story

Enfrontant les pors

2008-12-27T19:24:00.005+01:00

Sí, tinc pànic a les escales. Durant molts mesos, de petita, tenia un somni recorrent: queia i queia per una escala de cargol que no s'acabava mai; em despertava feta una boleta enmig del llit, tremendament esgotada. El somni va desaparèixer quan es van solucionar una sèrie de problemes a casa. Però un dia de calor asfixiant, al cap d'uns quants anys, pujant l'escala que portava a la terrassa de casa em va començar a girar tot i no sabia on posar els peus. Des d'aleshores, podríem dir que tinc una espècie de vertígen a les escales. És com si hagués perdut la noció d'"escaló", i una cosa tan senzilla com pujar o baixar una escala per mi significa una gran concentració. He trobat aquesta foto per casualitat i he sentit la necessitat d'exorcitar el meu tema amb les escales, seguint la tònica dels últims mesos de neteja general de pors...de moment, exitosa. :)

Notte II dopo

2008-12-17T05:54:00.005+01:00

Ci sono parole che fuoriescono in un momento
ma rimangono come zanzare proprio dentro
facendo diventare questa notte tutte le notti.
Cerco quel paradiso dove so che ci sei te,
dove so che la tua dolcezza vince sempre
al tuo senso de l'ironia purtroppo diventato ormai cinismo.
Ti chiedi come mai non sono tranquilla...dopo tanto amore.
Uomo mio, guarda un po dove lanci i coltelli.
Amarti mi rende debole soltanto se non riesci a sentire quanto.

Alba

Marine Girls, A Place in the Sun

VERGONYA ALIENA

2008-12-02T01:06:00.005+01:00

Fraga: 'Franco no va ser cap criminal'

( article extret de racocatalà.com):

Dilluns, 1 de desembre de 2008 a les 21:00
Informa: Guillem

Internacional

L'expresident de la Xunta de Galícia, del PP espanyol, del PP gallec, exdiputat espanyol, exeurodiputat, exministre franquista i fundador d'Aliança Popular (i posteriorment del PP), Manuel Fraga, ha afirmat aquest darrer cap de setmana en una visita a Osca (l'Aragó) que "no es pot mirar enrera, s'ha de mirar endavant", respecte del franquisme i de la investigació dels crims del mateix, així com de la retirada d'estàtues i monuments del dictador a l'Estat espanyol.

L'opinió de Fraga, que ha estat alhora exdirigent de la dictadura i ponent de la Constitució espanyola actual, referma l'opinió de l'Audiència Nacional espanyola contra la del jutge Garzón, en el sentit que la justícia espanyola "no és competent" per estudiar els crims del franquisme. Preguntat pels periodistes sobre la figura de l'exdictador espanyol, Francisco Franco, Fraga va assegurar que aquest "no va ser mai cap criminal, en tot cas, que jo sàpiga, fou sever". Les declaracions coincideixen amb la postura "oficial" del PP, on per exemple Jaime Mayor Oreja -actual vicepresident del PP Europeu- opina que el franquisme va ser "una situació d'extraordinària placidesa", o les de l'expresident del PP del Principat, Josep Piqué, que va afirmar que la dictadura franquista "no era un règim feixista".

Fragile

2008-12-01T05:43:00.002+01:00

Mina, Fragile
(& immagini dal film Che Fine ha fatto Baby Jane?)

Llibertat...obligatòria?

2008-11-27T03:30:00.007+01:00

Es pot, es pot,

Som lliures com l’aire

Es pot, es pot, som nosaltres que fem la història,

Es pot.

Es pot, jo em vesteixo com em dóna la gana,

Es pot, sóc lliure de crear

Es pot, sóc amo del meu destí

Es pot, em puc posar un piercing.

Es pot, fer crítiques des de l’exterior,

Es pot, despotricar de tot el govern

Es pot, no fer ús dels conjuntius

Es pot, som lliures i transgressors!

Només cal un motiu d’inspiració qualsevol

I la nostra fantasia no té límits

Només cal un pinzell, uns colors

I nosaltres estem a punt

Per a perpetuar la creativitat dels pobles llatins.

Es pot, fer els joves als seixanta anys,

Es pot, regalar uns texans als avis

Es pot, en innobles retransmissions,

Esbatussar-se com cutres imbècils.

(...)

Amb aquella vena de raça italiana

Que és viva i batalladora

És natural que, doncs, siguem nosaltres

Que poguem canviar-ho tot

Amb el benentès que es deixi tot com estava.

Es pot, som lliures com l’aire, es pot

Es pot, som nosaltres que fem la història, es pot

Llibertat, llibertat, llibertat obligatòria!!

He canviat tant, sóc tan sense prejudicis…

Sóc infidel, sóc boig, ho puc fer tot.

Ve la por d’un vertígen total,

Vénen les ganes una mica anormals d’inventar-se una moral

Utopia, utopia, utopia-pia-pia-pia.

Es pot, ignorar als intel·lectuals,

Es pot, defensar els drets dels animals

Es pot, fer la guerra per fins justos

Es pot, som autèntics pacifistes.

Cada vegada que hi ha un merder, una preocupació social,

sembla talment que la gent gaudeixi

Tots hi diuen la seva; fem un bonic cor d’opinió

fins que el fet en qüestió no estigui més de moda.

Es pot, capgirar la nit i el dia,

Es pot, excitar-se amb una peli porno

Es pot, negociar sobre la presó

Es pot, tornar a cantar “Faccetta nera”.

Es pot, transgredir qualsevol mite

Es pot, perdre el cul per un travestit

Es pot, consultar una vident

Es pot, fer-se cadascú una bonica lliga.

(Estem segurs que tenim en comú

La certesa de l’enemic

Estem segurs que hi és

Però el més nou, el més roig dels partits

No se sap ben bé per què esdevé roig antic.

Es pot, amb la nostra gran cultura darrera,

Es pot, renovar tot el teatre

Es pot donar al món un missatge just

Es pot, al nivell de Jesucrist.

Es pot.

Cal tan sols una bonica cançó

I la teva revolució va tota sola

Cal tan sols que cadascú s’expressi

I després no importa

Si s’anomena la revolució de la Coca-Cola.)

Llibertat, llibertat, llibertat...obligatòria!

En aquesta teva llibertat il·limitada

d'expressió i de paraula

l'única revolució que nosaltres hem fet

té un defecte:

que és la revolució de la Coca-Cola!

Es pot, som lliures com l'aire, es pot, nosaltres fem la història,

Es pot.

Però com?? Amb totes les llibertats que teniu, voleu també la llibertat de pensar??

Utopia, utopia-pia-pia...

Llibertat, llibertat, llibertat...

cançó del grandissim Giorgio Gaber, Si Puó ; traducció meva*

* acabo de mudar-me de casa, i amb la meva habitual lentitud "traslladística"encara no he desempaquetat els diccionaris, així que la traducció és espontànea i sense consultes...ja la revisaré si cal, és que m'han vingut unes ganes irrefrenables de fer-la intel·ligible, la trobo genialment me-ra-ve-llo-sa! ;)
M'encanta trobar caricaturitzats amb fina ironia, en una cançó escrita quasi fa vint anys, als moderns-alternatius-tan-alliberats mega-guais actuals. Em sembla realment una de les radiografies socials més lúcides que he sentit. Gaber ho toca tot! I malauradament...continua encertant.

Al Alba

2008-11-26T06:51:00.000+01:00

Rosa León canta Al Alba de L.Eduardo Aute

a tí, que me lees con prejuicios

2008-11-25T06:13:00.005+01:00

(fotografia de Grete Stern)

DELTA

Si has creído que este escombro es mi pasado
hurgando en él para vender fragmentos
entérate de que ya hace tiempo me mudé
más hondo al centro de la cuestión

Si crees que puedes agarrarme, piensa otra vez:
mi historia fluye en más de una dirección
un delta que surge del cauce
con sus cinco dedos extendidos

Adrienne Rich

Portishead, All Mine

soñando, pintando, danzando: trazando un adiós sin tristeza, encontrando un lugar para Ser

2008-11-14T08:45:00.007+01:00

SOPHIE SOÑABA SOPHIE PINTABA SOPHIE DANZABA

"Soñabas con estrellas aladas,
con flores que miman a flores
en los labios del infinito,
con fuentes de luz que se abren,
con eclosiones simétricas,
con sedas que respiran,
con ciencias serenas,
lejos de las casas de los mil dardos
de las prosternaciones de desiertos ingenuos,
entre mil milagros desordenados.
Soñabas con lo que reposa en la inmutable morada
de la claridad.
Pintabas una rosa desvelada,
un ramo de ondas,
un cristal vivo.

Pintabas las conchas
que recogías a la orilla del mar
y que colocabas en la mesa de dibujo
en torno a una concha grande
como un rebaño en torno a su pastor.
pintabas una lágrima entre el rocío,
una lágrima entre perlas.
Pintabas la claridad que hace latir el corazón,
la dulzura que hace mover los labios.
Pintabas la noche que tiende las estrellas,
el sueño claro,
el buen placer de las flores.

Danzabas la aurora que desborda a la tierra.
Danzabas el jardín estremecido al alba.

Danzabas en el paisaje enguantado de la luna
con los gnomos traviesos de la sombra.
Danzabas el desnudo que pierde su juguete de aire,
el placer que solloza desposeído.
Danzabas las seis butacas bermejas
más perspicaz que seis cerebros de filósofos,
mientras el patíbulo de marfil sombreaba en la lava
de lo oscuro,
la risa del polvo,
la noche del mediodía y sus canciones de grillos.
Danzabas el adiós."

Jean Arp, De "Días deshojados" 1887

nick drake: Place To Be

les noticies

2008-11-13T15:17:00.004+01:00

No m'hi acostumo a dinar amb les noticies. N'acaben de dir una, de passada, - menys de vint segons-, que m'ha fet passar la gana. M'he quedat amb cara d'imbècil impotent, mentre retirava lentament la forquilla de la boca i deixava l'amanida sobre la taula, amb els ulls negats. A Afganistan, dos homes amb la cara tapada, dalt d'una moto, han seguit dues nenes de dotze i tretze anys que anaven a escola i les han ruixat amb àcid. És el "càstig exemplar" per les dones que tenen l'atreviment de voler-se instruir. Els hi han desfigurat el rostre, però segueixen vives. Així poden explicar què els hi passa a les nenes que volen fer "coses de nens". Se m'ha escapat un insult que no reproduïré aquí, però podeu substiuir-lo pel que volgueu, tots quedaran curts. Quin fàstic, quina Ràbia.
Dinem amb imatges de morts, amb nens desnutrits, mutilats; al Congo comença una altra guerra, absurda, bestial, tràgica, com totes. Una noticia s'encadena amb l'altra, creant una sensació d'irrealitat, de normalitat adquirida per la repetició. I després els anuncis: comprem, comprem, que ens manquen tantes coses...! Feia molt que no engegava el televisor, hauré de recordar de no fer-ho a les hores dels àpats.

CANVIS

2008-11-11T05:58:00.005+01:00

He complert un any més, m'he tret pesos de sobre, m'he compromès; he viscut dies intensíssims, he sentit felicitat absoluta per instants; abraçada al teu costat mentre es feia de dia ens hem dit al mateix temps "la felicitat és ara!", i hem comprovat que la definició més propera a la felicitat deu ser l'absència de por. Estic empaquetant els trocets de la meva vida per traslladar-la a un altre lloc, d'aquí a tres dies canvio de casa i de ciutat. D'aires, literalment. Sento que camino molt més lleugera i sabent millor on vaig. Tot i estar-me recuperant d'una intoxicació, i estar convivint més del que voldria amb el dolor corporal, que tiba i tiba i amb el que costa acostumar-se...tinc moltes ganes de somriure: tinc l'ànima il·lusionada... Començo una nova etapa.
(Tenia tant a dir, i tan abandonat el bloc...que m'he autoimposat concisió extrema :D)

Edith Piaf - Non, je ne regrette rien

9/11/08 (i 3/11/08)

2008-11-09T20:21:00.005+01:00

"DON'T LET ME BE MISUNDERSTOOD"

Nina Simone

Better Get It In Your Soul

2008-10-30T14:12:00.001+01:00

Better Get It In Your Soul (Mingus Dynasty)

desmuntant referents: adéu, Benedetti

2008-10-11T01:10:00.010+02:00

Déu meu, quina decepció, quina tristesa! Acabo d'enterar-me que el meu fins ara molt apreciat Mario Benedetti, -amb qui vaig innaugurar el blog!- és un dels "intel·lectuals" firmants del Manifiesto en contra de la persecución lingüística a Catalunya!! Què ha passat? Què m'he perdut? L'han entabanat? S'ha confós? M'havia confós ell a mi?? Ara mateix estic en estat de xoc...
El Manifiesto em sembla veritablement grotesc, i sols pot ser recolzat per persones amb intencions obscures o rematadament ignorants de la realitat de la nostra maltractada llengua al nostre propi país. Que Boadella's & company el recolzin no m'extranyava gens, gentussa de Ciutadans, espanyolistes acomplexats transvestits de progres victimistes...però algú de la talla ètica de Mario Benedetti?! No m'ho hauria esperat mai.
El Manifiesto va utilitzar com a pretext de naixement el suport a l'escriptora uruguayana Cristina Peri Rossi al ser acomiadada de Catalunya Ràdio; Benedetti és uruguayà, li ha pogut més el compatriotisme que la raó, que la justicia, que el sentit del ridícul?
De moment començo a plantejar-me una nova entrada per substituir la primera. És obvi que em continuen agradant literàriament les poesies de Benedetti. Però no puc separar la persona de la seva obra, i com a persona, m'ha decebut profundament.
Encara amb estupor i amb un regust amarg, et dic adéu, Benedetti, de la meva biblioteca íntima. Informa't bé abans de signar un manifest, o treu-te l'estupidesa dels ulls. Estic indignada, sí: t'apreciava molt.

vas dir:

punto final

"Para matar al hombre de la paz
para golpear su frente limpia de pesadillas
tuvieron que convertirse en pesadilla,
para vencer al hombre de la paz
tuvieron que congregar todos los odios
y además los aviones y los tanques,
para batir al hombre de la paz
tuvieron que bombardearlo hacerlo llama,
porque el hombre de la paz era una fortaleza
Para matar al hombre de la paz
tuvieron que desatar la guerra turbia,
para vencer al hombre de la paz
y acallar su voz modesta y taladrante
tuvieron que empujar el terror hasta el abismo
y matar mas para seguir matando,
para batir al hombre de la paz
tuvieron que asesinarlo muchas veces
porque el hombre de la paz era una fortaleza,
Para matar al hombre de la paz
tuvieron que imaginar que era una tropa,
una armada, una hueste, una brigada,
tuvieron que creer que era otro ejercito,
pero el hombre de la paz era tan solo un pueblo
y tenia en sus manos un fusil y un mandato
y eran necesarios mas tanques mas rencores
mas bombas mas aviones mas oprobios
porque el hombre de la paz era una fortaleza
Para matar al hombre de la paz
para golpear su frente limpia de pesadillas
tuvieron que convertirse en pesadilla,
para vencer al hombre de la paz
tuvieron que afiliarse siempre a la muerte
matar y matar mas para seguir matando
y condenarse a la blindada soledad,
para matar al hombre que era un pueblo
tuvieron que quedarse sin el pueblo."

Mario Benedetti
Punto Final. Chile, 1983.

i jo et dic: Catalunya és un poble de pau, per molt que Espanya vulgui "congregar tots els odis". El català ha sigut assassinat moltes vegades, i ha sobreviscut perquè és l'ànima d'un poble. Rellegir el que vas escriure parlant d'altres pobles i d'altres injusticies em meravella. En quin punt has perdut la visió lúcida de les coses? Crear falses persecussions és alimentar una "guerra tèrbola", i vinguent de l'imperialisme lingüístic espanyol, resulta simplement grotesc. Deixeu-nos viure en pau...i llibertat:

Raimon, Jo vinc d'un silenci:

"Jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

Jo vinc d’un silenci
que no és resignat,
d’on comença l’horta
i acaba el secà,
d’esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l’anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d’una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d’un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d’un silenci
que no és resignat,
jo vinc d’un silenci
que la gent romprà
jo vinc d’una lluita
que és sorda i constant"

¿Definición..?

2008-10-07T11:04:00.001+02:00

DEFINICIÓN

Podríamos tener una discusión sobre el amor.
Yo te diría que amo la curiosa manera
en que tu cuerpo y mi cuerpo se conocen,
exploradores que renuevan
el más antiguo acto del conocimiento.

Diría que amo tu piel y que mi piel te ama,
que amo la escondida torre
que de repente se alza desafiante
y tiembla dentro de mí
buscando la mujer que anida
en lo más profundo de mi interior de hembra.

Diría también que amo tus ojos
que son limpios y que también me penetran
con vaho de ternura o de preguntas.

Diría que amo tu voz
sobre todo cuando decís poemas,
pero también cuando sonás serio,
tan preocupado por entender
este mundo tan ancho y tan ajeno.

Diría que amo encontrarte
y sentir dentro de mí
una mariposa presa
aleteándome en el estómago
y muchas ganas de reírme
de la pura alegría de que existía y estás,
de saber que te gustan las nubes
y el aire frío de los bosques de Matagalpa.
Podríamos discutir si es serio
esto que te digo.
Si es una quemadura leve, de segundo,
tercer o primer grado.
Si hay o no que ponerle nombre a las cosas.
Yo sólo una simple frase afirmo
Te amo

Gioconda Belli

Algo Contigo

2008-10-02T17:34:00.005+02:00

Tens raó, si parlo de "les nostres cançons", he de parlar de Via con Me, de Paolo Conte, de Com un Puny, d'en Raimon...i d'Algo Contigo versionada per en Calamaro. Va ser la primera, la vas triar tu, i m'evoca els primers nervis emocionants i còmplices de les primeres converses en la distància...i les passejades grandioses i turqueses per l'Elba de fa dos estius, quan teníem més temps per estar junts...i també vaig tenir més temps per espantar-me. Després de dies de molta feina i cansament, contratemps, bitllets d'avió impossibles...demà premi, arribes finalment de Roma. Per això, ara, la cançó. :)

Algo Contigo, Calamaro

Via Con Me

2008-09-22T07:53:00.007+02:00


Va ser de seguida la nostra cançó quan me la vas fer escoltar.
Ho vam saber.
Ha passat més d'un any,han canviat colors, pors i passats;
hem adquirit moltes més cançons...
però aquesta sens dubte restará sempre la nostra,
per bonica, per simbòlica, per escaient..però sobretot,
per profètica.
Em vas trobar tancadíssima dins la presó dorada
i amb trampa en la que un altre m'havia reclós,
i el teu amor desinteressat i valent
em va alliberar.
Sé que t'he fet patir més que res al món, que has tingut
una paciència que m'ha ensenyat el valor
de la constància en l'estimar.
Mai ningú podrà saber quant bé m'has fet,
perquè el regal
més preuat que m'has donat,
és retornar-me a mi mateixa.
D'aquí poc, Paolo Conte a Roma.
Aquesta vegada no et deixaré plantat
amb les entrades a la mà. Paraula.
Alba

Paolo Conte, Via Con Me

"Via via …

Vieni via con me.
Niente più ti lega a questi luoghi
Neanche questi fiori azzuri.

Via via …
Neanche questo tempo grigio,
pieno di musiche
e di uomini che ti son piaciuti.

It’s wonderful
It’s wonderful
It’s wonderful
Good luck my baby
It’s wonderful
It’s wonderful
It’s wonderful
I dream of you
Chips chips chips
Du du du du du

Via via …
Vieni via con me.
Entra in questo amore buio
Non perderti per niente al mondo
Via via …
Non perderti per niente al mondo
Lo spettacolo d’arte varia
Di uno innamorato di te.

It’s wonderful
It’s wonderful
It’s wonderful
Good luck my baby
It’s wonderful
It’s wonderful
It’s wonderful
I dream of you
Chips chips chips
Du du du du du

Via via …
Vieni via con me.
Entra in questo amore buio
Pieno di uomini.
Via via …
Entra e fatti un bagno caldo
C’è un accappatoio azzurro
Fuori piove, è un mondo freddo.

It’s wonderful
It’s wonderful
It’s wonderful
Good luck my baby
It’s wonderful
It’s wonderful
It’s wonderful
I dream of you
Chips chips chips
Du du du du du..."

(més o menys, seria així:)

Vine, marxa d'aquí amb mi,
res més et lliga a aquest lloc,
ni tan sols aquestes flors blaves,

Vine, vine,
tampoc aquest temps gris,
ple de músiques i d'homes que t'han agradat.

Vine, vine, marxa d'aquí amb mi..
Entra dins d'aquest amor fosc..
No et perdis per res al món
l'espectacle d'arts variades
d'un enamorat de tu.

Vine, vine, marxa d'aquí amb mi,
entra dins d'aquest amor fosc, ple d'homes,
entra i pren un bany calent,
hi ha un barnús blau
a fora plou,és un món fred.


(ps: sí, me la vas fer escoltar oferint-me el teu
barnús blau...)

Alba

así en la "vida" como en el "arte"...

2008-09-21T11:11:00.004+02:00

"Lo único feo en arte es aquello que no tiene carácter, es decir, que no presenta ninguna verdad, ni exterior, ni interior. Es feo en arte lo falso, lo artificial, lo que intenta ser bello en lugar de expresivo, lo rebuscado y afectado, lo que sonríe sin motivo, lo que se amanera sin razón, lo que se tuerce y se acomoda sin causa, cuanto carece de verdad y cuanto sea solo alarde de belleza o de gracia, cuanto mienta. Cuando un artista – con la intención de embellecer la naturaleza – atenúa la mueca del dolor, la deformación de la vejez, el horror de la perversidad; cuando la asfixia, la disfraza, la modera para complacer al público ignorante, crea fealdad porque le tiene miedo a la verdad."

(escultura: Fugit Amor, Rodin)

Auguste Rodin

reglas del juego

2008-09-19T06:05:00.005+02:00

"El amor de mi hombre
no querrá rotularme y etiquetarme,
me dará aire, espacio,
alimento para crecer y ser mejor,
como una Revolución
que hace de cada día
el comienzo de una nueva victoria."

Gioconda Belli, escritora nicaragüense.
("Reglas del Juego Para Hombres que quieran amar a Mujeres Mujeres")

Urano Trígono Urano

2008-09-16T06:09:00.009+02:00

risveglio...

Complicitá.
E senza chiederte niente, tutto mi hai dato.
Continuo a vivere acarezzatta di la nostra luce aranciona...sogno che si avvera.

Alba

"Anda,quítate el vestido
las flores y las trampas,
ponte la desnuda
violencia que recatas

y ven a mis brazos,
dejemos los datos,
seamos un cuerpo enamorado.

Anda,
deja que descubra
los montes de tu mapa,
la concupiscencia
secreta de tu alma
y ven a mis brazos,
dejemos los datos,
seamos un cuerpo enamorado.

Anda,
pídeme que viole
las leyes que te encarnan,
que no quede intacto
ni un poro en la batalla,
y ven a mis brazos,
dejemos los datos,
seamos un cuerpo enamorado.

Anda,
dime lo que sientes,
no temas si me mata,
que yo sólo entiendo
tus labios como espadas,
y ven a mis brazos,
dejemos los datos,
seamos un cuerpo enamorado".

Aute

Anda, Luis E. Aute

Puedo, Podría, Debo

2008-09-09T03:39:00.008+02:00

(foto: R.Millán P.)

Puedo, podría, debo

"Si me dices por qué el pantano
parece infranqueable, entonces
te diré por qué pienso que
puedo atravesarlo si lo intento"

(M. Craig Moore)

Dream a Little Dream , Louis Amstrong

DISTÀNCIA

2008-09-08T09:03:00.005+02:00

Sempre buscant el poema precís on trobar-te sigui quasi un fet tàctil.
Em pentino els cabells amb la convicció que ets tu qui en coneix a la perfecció el color i olor exactes, m'adormo amb la frase que em repeteixes cada dia des que ens hem separat: la dolçor del meu rostre encara adormit l'últim matí que ens hem despertat al mateix llit. En les cruels hores d'enfrontar-me als llençols massa suaus i sense tu, m'agrada creure que si m'estàs pensant amb força el rostre, esdevé igual de dolç que quan el vas mirar amb tanta devoció la darrera vegada.
T'enyoro.
Així doncs, recorro sola el record dels passos fets junts que se m'han quedat enganxats a les botes, entre fulles seques i gotes de bassals saltats abraçats, bitllets d'avió i sorra de jardins italians.
Intento retrobar la sensació de vida absolutament inqüestionable dels nostres instants junts.
Però sempre m'acaba trobant primer el dia que tu.
És dur continuar vivint a la torre de colors sense qui n'ha pintat les parets.
M'estimes des de lluny, amb por, amb massa por de tornar-me a perdre com per agafar-me fort.
Les cançons sonen igual de certes, les albades desperten del son de sofà post i pre conversa amb la mateixa punyent regularitat. La meva pell continua preguntant-me diàriament i sense avisar on són els llavis que tant l'han besat i quantes hores manquen pel retrobament; has deixat el mapa del meu cos més coronat que mai. I no obstant, la teva por no es dissipa.
No sé com més fer-te arribar la sinceritat descarnada de les meves llàgrimes callades, el dolor que m'empasso amb el fum de la cigarreta cada vegada que sento que et costa creure que sigui possible que simplement, aquest cop sí sóc tota per a tu. Perquè entremig, he pogut ser per a mi. Les paraules d'amor que t'intercanvio en la distància són llavors que espero germinin en el teu cor ferit i blindat. Esperant que un matí et llevis sense la sensació amarga del meu abandó passat punxan-te l'ànima. Esperant que deixis de dir-me Ti amo amb aquesta por que em glaça els sentits.

Alba

Com un puny

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s'esmuny.

Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.

Raimon

BOCCA DI ROSA DE ANDRÈ

2008-09-04T21:01:00.003+02:00

Rodin, Aurora e Tithonus

Bocca Di Rosa
La chiamavano bocca di rosa
metteva l'amore, metteva l'amore,
la chiamavano bocca di rosa
metteva l'amore sopra ogni cosa.

Appena scese alla stazione
nel paesino di Sant'Ilario
tutti si accorsero con uno sguardo
che non si trattava di un missionario.

C'è chi l'amore lo fa per noia
chi se lo sceglie per professione
bocca di rosa né l'uno né l'altro
lei lo faceva per passione.

Ma la passione spesso conduce
a soddisfare le proprie voglie
senza indagare se il concupito
ha il cuore libero oppure ha moglie.

E fu così che da un giorno all'altro
bocca di rosa si tirò addosso
l'ira funesta delle cagnette
a cui aveva sottratto l'osso.

Ma le comari di un paesino
non brillano certo in iniziativa
le contromisure fino a quel punto
si limitavano all'invettiva.

Si sa che la gente dà buoni consigli
sentendosi come Gesù nel tempio,
si sa che la gente dà buoni consigli
se non può più dare cattivo esempio.

Così una vecchia mai stata moglie
senza mai figli, senza più voglie,
si prese la briga e di certo il gusto
di dare a tutte il consiglio giusto.

E rivolgendosi alle cornute
le apostrofò con parole argute:
"il furto d'amore sarà punito-
disse- dall'ordine costituito".

E quelle andarono dal commissario
e dissero senza parafrasare:
"quella schifosa ha già troppi clienti
più di un consorzio alimentare".

E arrivarono quattro gendarmi
con i pennacchi con i pennacchi
e arrivarono quattro gendarmi
con i pennacchi e con le armi.

Il cuore tenero non è una dote
di cui sian colmi i carabinieri
ma quella volta a prendere il treno
l'accompagnarono malvolentieri.

Alla stazione c'erano tutti
dal commissario al sagrestano
alla stazione c'erano tutti
con gli occhi rossi e il cappello in mano,

a salutare chi per un poco
senza pretese, senza pretese,
a salutare chi per un poco
portò l'amore nel paese.

C'era un cartello giallo
con una scritta nera
diceva "Addio bocca di rosa
con te se ne parte la primavera".

Ma una notizia un po' originale
non ha bisogno di alcun giornale
come una freccia dall'arco scocca
vola veloce di bocca in bocca.

E alla stazione successiva
molta più gente di quando partiva
chi mandò un bacio, chi gettò un fiore
chi si prenota per due ore.

Persino il parroco che non disprezza
fra un miserere e un'estrema unzione
il bene effimero della bellezza
la vuole accanto in processione.

E con la Vergine in prima fila
e bocca di rosa poco lontano
si porta a spasso per il paese
l'amore sacro e l'amor profano.

Psique ReANIMAda

2008-08-31T05:12:00.007+02:00

"Psique reanimada por el beso de Eros" ROMA, 1793, Antonio Canova

Sucedió. Y fue tu amor.

Alba

Dean Martin Thats Amore
(ps: credimi...)

Taronja

2008-08-30T04:45:00.005+02:00

(obra: Vida ilusionada II de Poonam Singh)

L'ànima de Roma és llum taronja, que tenyeix de càlida tendresa totes les pedres magestuoses que conformen la ciutat. A cada racó hi ha Història mil·lenària i mil històries particulars.
Roma és el Tevere, les incomptables fontane, un sol taronja i nits plenes de vida, música i màgia. Però la meva Roma també són els teus llibres, les cortines taronges de la teva habitació que endolceixen encara més els teus gestos quan dorms al meu costat; és una alegria interna, una sensació d'estar a casa, de reconèixer-me en cada nou petit detall que descobreixo cada vegada que hi sóc. La meva Roma és perdre'm dins els teus ulls mentre escolto embadalida les mil coses que saps sobre antics reis i poetes guerrers. La meva Roma són les nostres passejades de cada nit pels carrers del centre cantant Parole Parole...és la Mina, ets tu venint-me a recollir a l'aeroport amb Amandoti esperant-me al cotxe...
Roma és la ciutat de l'home que estimo, la ciutat que m'ha acollit. A Roma hi ha també molta brutícia, hi ha pobresa, injustícies, hi ha fastigosos antros pijos de gent repugnant al costat de persones que no tenen res més que tristesa i desesperació. O sigui, Roma no és divina, Roma és molt, molt humana. I l'estimo com és. Amb la seva provinciana i ampul·losa gent moderna, amb la seva burgesia prepotent que infesta el que hauria de ser patrimoni de tots amb mansions d'artificiosa grandiositat. Estimo la misèria de Roma, el seu caos, la xuleria i els enfados continus dels seus habitants per qualsevol nimietat, mentre resten incomprensiblement passius davant la vergonyosa presa de pèl per part dels seus governants.
Estimo Roma tal com és perquè és la ciutat que em va triar a mi i que jo vaig triar al mateix temps sense ser-ne conscient. Perquè m'hi sento a casa, perquè allà estem construint casa nostra.
Per cert, ja he tornat al pati d'escola que és Girona. Grisa, petita, asfixiant, entendridorament endogàmica. Per sort hi sou vosaltres, familia. Bentrobats tots. Aquest cop he aterrat amb les maletes més carregades que mai... d'energia renovada!

Petons,

Alba

Tu Nombre me sabe a hierba Antonio Flores

"Porque te quiero a ti, porque te quiero
Cerré mi puerta una mañana y eché a andar
Porque te quiero a ti, porque te quiero
Dejé los montes y me vine al mar

Tu nombre me sabe a hierba
De la que nace en el valle
A golpes de sol y de agua
Tu nombre me lleva atado
En un pliege de tu talle
Y en el bies de tu enagua

Porque te quiero a ti, porque te quiero
Aunque estás lejos yo te siento a flor de piel
Porque te quiero a ti, porque te quiero
Se hace mas corto el camino aquel

Tu nombre me sabe a hierba
De la que nace en el valle
A golpes de sol y de agua
Tu nombre me lleva atado
En un pliege de tu talle
Y en el bies de tu enagua

Porque te quiero a ti, porque te quiero
Mi voz se rompe como el cielo al clarear
Porque te quiero a ti, porque te quiero
Dejo esos montes y me vengo al mar"

Joan Manel Serrat

ROMA,ROMA,ROMA...

2008-08-26T04:41:00.013+02:00

El Tévere i de fons..."er cuppolone"

castell Sant'Angelo(a dalt)

Arc de Constantí als jardins del Colosseu

nit romana i genial..

el vídeo tarda una mica a carregar-se però val la pena...
Amandoti de Gianna Nannini amb la llengua dels signes italiana ;)

Ah, ROMA...

2008-08-16T02:08:00.011+02:00

Roma : Subito dopo il tramonto

Roma...Roma...Roma...
Vida, alegria, pau, somriures...passejades pel Tévere, la nit, la musica, la poesia, la senzillesa d'un gest i la magestuositat de la ciutat que ens ha unit; la complicitat, l'amor, saber-nos completament amb qui i on toca...
La ciutat està preciosa, mig deserta, tots els racons estan exactament com els vaig deixar l'ùltima vegada...
Sembla que el temps s'aturi cada vegada que soc aqui. L'aire de Roma sense cap dubte em prova, em sento molt més energètica, vital...i Ell em diu que tinc una brillantor als ulls i a la pell com feia temps que no...
La veritat és que estic molt bé, encara no sé quan torno i no tinc cap ganes de pensar-hi. Demà anem a Nàpols. (Si, a conèixer les meves arrels!)
Quin gust escriure en català després de tants dies sentint i parlant només italià...malgrat escrigui amb el teclat italià i els accents tancats no existeixen.. :D
Petons a tots, gràcies per tot, estic de debò MOLT Bé....

Alba

ps: poso la canço que he rebut avui d'una de les persones que més estimo...(jo també t'enyoro, bonica, i si, aquests son dies d'alegria...)

Antonia Font, Alegria

res més.

2008-08-12T07:01:00.006+02:00

Tinc la maleta sobre el llit.
Deixo el que vull deixar.
Et miro als ulls que tant m'han mirat i tan poc m'han vist,
i et pregunto el que ni tan sols tu pots respondre:
per què?
Nua,
també de retrets,
sense passat,
me'n vaig.
Deixo enrera una petita tristesa,
una tristesa que volia ser i no serà.
M'emporto l'esperança i l'Alba que tant dius voler destruir.
NO m'afecten les teves amenaces.
Totes les teves paraules cauen en l'incert pou de l'absurd.
Deixo el que vull deixar, i recomenço.

Alba

TRA 30 ORE SONO A ROMA..

2008-08-11T02:26:00.007+02:00

Tra 30 ore saró a Roma, un'altra volta. "Tutte le strade portano a Roma", mi hanno detto sempre...infatti da piccola cantavo sempre come se fosse una sorte di mantra la canzone di Aute...ma non è stato fino a conoscerti a te che ha preso senso davvero questa frase, come tutte le cose vere di la mia vita. Torno da te, amore, con le cose più chiare di mai, con il cuore più libero di mai, con tutta la voglia di aprirmi a la persona più nobile che abbia mai conosciuta.

Alba

Vacanze Romane Matia Bazar

"Roma, dove sei? Eri con me
Oggi prigione tu, prigioniera io
Roma, antica città
Ora vecchia realtà
Non ti accorgi di me e non sai che pena mi fai
Ma piove il cielo sulla città
Tu con il cuore nel fango
L'oro e l'argento, le sale da te
Paese che non ha più campanelli
Poi, dolce vita che te ne vai
Sul Lungotevere in festa
Concerto di viole e mondanità
Profumo tuo di vacanze romane

Roma bella, tu, le muse tue
Asfalto lucido, "Arrivederci Roma"
Monetina e voilà
C'è chi torna e chi va
La tua parte la fai, ma non sai che pena mi dai

Ma Greta Garbo di vanità
Tu con il cuore nel fango
L'oro e l'argento, le sale da te
Paese che non ha più campanelli
Poi, dolce vita che te ne vai
Sulle terrazze del Corso
"Vedova allegra", máìtresse dei caffè
Profumo tuo di vacanze romane"

Luis Eduardo Aute Sin Tu Latido

"Hay algunos que dicen
que todos los caminos conducen a ROMA
y es verdad por que el mio
me lleva cada noche al hueco que te nombra

Y le hablo y le suelto
una sonrisa, una blasfemia y dos derrotas
luego apago tus ojos
y duermo con tu nombre besando mi boca

Ay amor mio!
que terriblemente absurdo es estar vivo
sin el alma de tu cuerpo, sin tu latido
sin tu latido.."

Oggi sono io

2008-08-05T21:33:00.004+02:00

"l'amor és el motor creador de vida; la passió, el que garantitza la seva permanència."
(Agustí d'Hipona, Sant)

Mina, Oggi sono io

E non so perché quello che ti voglio dire
poi lo scrivo dentro una canzone
non so neanche se l'ascolterai
o resterà soltanto un'altra fragile illusione
se le parole fossero una musica potrei suonare ore ed ore,
ancora ore e dirti tutto di me

Ma quando poi ti vedo c'è qualcosa che mi blocca
e non riesco a dire neanche come stai
come stai bene con quei pantaloni neri
come stai bene oggi
come non vorrei cadere in quei discorsi già sentiti mille volte
e rovinare tutto

come vorrei poter parlare senza preoccuparmi,
senza quella sensazione che non mi fa dire

che mi piaci per davvero anche se non te l'ho detto
perché è squallido provarci solo per portarti a letto
e non me ne frega niente se dovrò aspettare ancora
per parlarti finalmente
dirti solo una parola ma dolce più che posso
come il mare come il sesso
finalmente mi presento

E così, anche questa notte è già finita
e non so ancora dentro come sei
non so neanche se ti rivedrò
o resterà soltanto un'altra inutile occasione
e domani poi ti rivedo ancora...

...e mi piaci per davvero anche se non te l'ho detto
perché è squallido provarci solo per portarti a letto
e non me ne frega niente se non è successo ancora
aspetterò quand'è il momento e non sarà una volta sola
ma spero più che posso che non sia soltanto sesso
questa volta lo pretendo..

Preferisco stare qui da sola che con una finta compagnia
e se davvero prenderò il volo aspetterò l'amore
e amore sia
e non so se sarai tu davvero o forse sei solo un'illusione
però stasera mi rilasso, penso a te e scrivo una canzone
dolce più che posso
come il mare come il sesso
questa volta lo pretendo
perché oggi sono io, oggi sono io

2008-08-04T09:40:00.001+02:00

Pinta y Colorea

2008-08-04T04:39:00.009+02:00

Jimena pasa las noches en blanco
inventando colores para derribar el gris.
Saben de sus sueños pictóricos
sólo las paredes transparentes
de la habitación sin techo donde la abandonó el azul.

Jimena no tiene espejos, hace tiempo se los vendió,
a quien por un puñado de besos la dignidad se le comió.
Así que por la mañana, vencida ya la noche,
se pinta con esmero desesperadas sonrisas de carmín
para tratar de encontrar, en los reflejos de sus dientes,
alguna traza de la mujer alegre
que un día, cree recordar, incluso llegó a ser.

Te regalaría un río, Jimena,
para reflejar en él tu rostro de amargura,
para arrojar en él tus losas encadenantes,
y abrazarte cuando viéramos juntas alejarse,
con la corriente,
tus penas tus llantos tus lamentos.
Secarte las lágrimas, desmaquillarte,
y contemplar de nuevo tu rostro, sereno, limpio, tuyo...

Te regalaría un río, Jimena,
pero en su defecto te escribo esta canción sin música,
mientras amontono motivos para sacarte a bailar mañana:
te los dejaré en el buzón...junto a mi escafandra.

Alba

nina simone here comes the sun

el jorn dels miserables

2008-08-02T07:32:00.005+02:00

El jorn dels miserables, Lluís Llach.

Gràcies a tots....de tot cor, per fer-me sentir tan estimada i protegida quan heu vist que ho he necessitat. Sou els millors amics possibles, els que hi heu sigut aquesta nit, i els que sé que hi hauríeu voglut ser, d'haver-ho sabut. Gràcies per respectar el meu silenci, per cuidar-me tan delicadament i amb tota la força.
Gràcies per no deixar que perdi el somriure ni davant d'això. Per retornar-me a mi mateixa en cada mirada.

Sobretodo a tí, mi indio, por acompañarme en esta noche de fragilidad. Gracias por quereme tanto. Por arriesgar por mí. Me has hecho más bien del que te imaginas... Te lo devolveré cuidándome.

Alba

¿ah sí...?

2008-07-30T20:30:00.004+02:00

Nico, Femme Fatale

Tierra...

2008-07-29T05:05:00.004+02:00

Hoy no soy dulce caricia ni beso sutil ni flor en la mesa,
tampoco paciente arroyo ni melancólica afonía;
hoy soy pasión descalza, arañazo en la piel y grito en el alma,
soy carne, mordisco, lengua, llanto y fluído.

Hoy soy tierra y no sirven los recuerdos,
hoy soy tormenta y lluevo sobre mis viejos escritos
-desdibujándolos, evaporándolos-:
amanezco con las manos llenas de hojas en blanco.

Alba

Aguas

2008-07-23T00:01:00.001+02:00

Elis Regina e Tom Jobim Aguas do Março...

Vida, mi vida

2008-07-22T06:16:00.008+02:00

"Vida, mi vida, déjate caer, déjate doler, mi vida, déjate enlazar de fuego, de silencio ingenuo, de piedras verdes en la casa de la noche, déjate caer y doler, mi vida."

- Alejandra Pizarnik-

de fons: The Smiths - There is a light that never goes out :

"non è l'amore che va via...ma il tempo sí"

2008-07-18T14:35:00.004+02:00

Vai vai
tanto non è l'amore che va via
Vai vai
l'amore resta sveglio
anche se è tardi e piove
ma vai tu vai
rimangono candele e vino e lampi
sulla strada per Destino

Vai vai
conosco queste sere senza te
lo so, lo sai
il silenzio fa il rumore
de tuoi passi andati
ma vai, tu vai
conosco le mie lettere d'amore
e il gusto amaro del mattino

Ma
non è l'amore che va via
il tempo sì
ci ruba e poi ci asciuga il cuor
sorridimi ancor
non ho più niente da aspettar
soltanto il petto da uccello di te...
soltanto un sonno di quiete domani...

Ma vai, tu vai
conosco le mie lettere d'amore
e il gusto amaro del mattino

lo so lo sai
immaginare come un cieco
e poi inciampare
in due parole
a che serve poi parlare
per spiegare e intanto, intanto noi
corriamo sopra un filo, una stagione,
un'inquietudine sottile.

Ma,
non è l'amore che va via
il tempo sì,
ci ruba e poi ci asciuga il cuor
sorridimi ancor
non ho più niente da aspettar
soltanto il petto da uccello di te...
soltanto un sonno di quiete domani...

Vinicio Capossela

PELIGRO: FEMINISTA AL ACECHO

2008-07-18T11:09:00.009+02:00

Nunca sacar una palabra en mis conversaciones me ha causado tanta polémica como la palabra feminismo. Incluso con personas declaradamente de izquierdas, "no queda bien" ponerla en la boca, resulta normalmente, como mínimo, incómodo.

Hay algunos hombres que se asustan inconmensurablemente al oírla, retroceden un par de pasos, me miran con tremenda desconfianza mientras dicen con voz asqueada y temblorosa..."tú...tú...pero tú....tan femenina...tú eres una de éstas?!" y sus ojos aterrorizados se convierten en dos luces rojas de alarma gritando "peligro, peligro!", traspuando todo su cuerpo un miedo ancestral a la castración. Luego están los que salen con discursos irritantemente paternalistas de "todo esto está ya muy superado....no pareces de éste siglo"...pero sin duda lo que más me enerva son las mujeres alérgicas a la palabra feminismo. Algunas de las más acérrimas alérgicas a la palabra que he encontrado pertenecen a éste grupo social de post-modernas, muchas han pasado por su etapa lésbica ( tan de moda hace pocos años...hacía "tan moderna, tan guay..!") y pareciera que debieran de afirmar su "cambio de preferencia sexual" fustigando a las mujeres feministas.

Aunque ya un poco hastiada de tales reacciones, me gusta pensar que muchas de éstas reticencias se deben a la desinformación y a la desacreditación a la que ha sido sometida la susodicha palabra. Así que, estimados lectores y lectoras, el sentido de éste humilde post es intentar poner mi granito de arena a sacar del oscurecimiento tan deslustrada y hermosa palabra.

Primero de todo, aclaremos lo que NO ES el feminismo. NO ES un movimiento contra los hombres, en absoluto. -Absurdo, pero cuántos ignorantes así lo creen todavía!-. Es fundamental distinguir el feminismo del hembrismo. El hembrismo es el equivalente al machismo, ésto es,
el hembrismo es el conjunto de actitudes y comportamientos que rebajan la dignidad del hombre marginándolo y despreciandolo ante la mujer, por el mero hecho de pertenecer al sexo masculino.

El feminismo en cambio es todo aquél movimiento que las mujeres hemos tenido que realizar al largo de la historia con el fin de alcanzar la igualdad política, social y económica de la que gozaban los hombres. Es obvio que aunque han habido notables mejoras, queda aún lejos la consecución de dicha igualdad. El feminismo se define como antisexista, por lo que no es un movimiento en contra del hombre, como sí lo es el hembrismo. Para el feminismo no existe superioridad entre los dos sexos, o sea que está en contra del machismo y también del hembrismo, y por lo tanto en contra de todas las injusticias pseudo-justificadas en la primacía de un sexo sobre de otro. Se denomina feminismo porque es el movimiento de lucha por los derechos de igualdad de la mujer, largamente sometida por siglos de vil y a la par cobarde patriarcado. Nada que ver con hembrismo.

El feminismo va asociado generalmente a otros movimientos a favor de los derechos de los colectivos en inferioridad de condiciones. Como en la guerra civil española, en que, desafortunada y tristemente, el bando no-franquista estaba divididíssimo en mil pedazos, entre comunistas, anarquistas, etc, (como es bien sabido), asimismo el feminismo no es un bloc de lucha homogéneo (hey! amo la diversidad, pero más aún la unión de fuerzas tan necesaria en este caso) y dentro de él de encuentran diversos tipos, no todos de mi agrado. Pero lo que me interesa dejar claro en este post es la diferencia entre feminismo y hembrismo, para poner las cosas en su sitio y poder discutir con propiedad.

Así que, queridos y adorados hombres, al oír la palabra feminismo, por favor, estad tranquilos, vuestros miembros viriles están a salvo, vuestros frágiles egos y vuestros conflictos edípicos cubiertos. Igualmente, estimadas y apreciadísimas amigas, víctimas de pudorosos conflictos con vuestra feminidad, por favor, nadie tiene que cüestionar vuestra "esencia de mujer" por declararos feministas. El feminismo no es un berrinche indiscriminado contra los hombres de cuatro lesbianas poco agraciadas físicamente, amargadas y resentidas. Derrumbemos prejuicios! Si os parece interesante y moderno simpatizar a favor de los derechos de los negros, los gitanos, los immigrantes en general, los pobres, los judíos, el Tíbet y otros pueblos ahogados bajo goviernos opresores o los mal clasificados en el ránking de popularidad de la revista de turno...por qué no hacéis lo mismo con vuestras congéneres desfavorecidas?

A mi modo de entender, la revolución más urgente y pendiente es la Verdadera Revolución Feminista (no la pretendida "revolución sexual" de los setenta, a la que se le dió la vuelta y terminó por ser usada en contra de la dignidad de la mujer, convirtiéndonos en objetos de deseo publicitario despojadas de valor, en un contexto donde imperan los alienantes (no)valores estéticos...). Y, sólo para empezar, me encantaría que, al menos un poquito, se le perdiera el asco, el miedo y el desconocimiento a la palabra más tabú -con diferencia- que he encontrado: feminismo.

Alba

de fondo:

Cake The Distance (live)

VIEJOS POEMAS (a modo de exorcismo)

2008-07-17T01:22:00.007+02:00

XII.

Es de noche y los recuerdos me son permitidos

Se acerca la hora en que me dejo quererte

Un poco del todo, como desde siempre,

Para saber que el sabor de tu piel es la vida.

Ajeno a todo lo que no sea

Tu saber del mundo, por partes,

Eres totalmente náufrago y extranjero,

Hermoso poema de promesa imposible.

*********

APARECEN MIS MIEDOS

Los saludo y me recojo

Entre mis papeles,

Mi pan y mi luna

Cariño a trozos.

La música me abriga:

No me pide explicaciones.

-ÁUREO-

Es tan hermoso este día que ahora nace

Que me desvela el hambre de tus tiernos

Poemas

absolutos

de mi vida toda

En tus manos amor mío.

Se acabó el largo invierno

Este que ha pasado sin ti.

Tus abrazos meciendo mis pupilas

De noche tanto color gritando tu ausencia.

-CONFESIÓN/DECLARACIÓN-

NO MÁS POEMAS DE ESTRECHECES

DE AHUECADAS SUTILEZAS ENTRETEGIENDO

INÚTILES SOPORTES A TU ESPERA.

SOY CULPABLE DE AMARTE CADA DÍA MÁS.

Alba, (fechas indeterminables)

(cuadro: Sleep well my dear, Ivan Koulakov)

Joao Gilberto State

DE ANDRÈ: LA CANZONE DI BARBARA

2008-07-16T23:46:00.011+02:00

Chi cerca una bocca infedele
che sappia di fragola e miele
in lei la troverà
Barbara
in lei la bacerà
Barbara.

Lei sa che ogni letto di sposa
è fatto di ortiche e mimosa
per questo ad un'alta età
Barbara
l'amore vero rimanderà
Barbara.

E intanto lei gioca all'amore
scherzando con gli occhi ed il cuore
di chi forse la odierà
Barbara
ma poi la perdonerà
Barbara.

E il vento di sera la invita
a sfogliare la sua margherita
per ogni amore che se ne va
lei lo sa
un altro petalo fiorirà
per Barbara.

TU ME QUIERES BLANCA

Tú me quieres alba,
Me quieres de espumas,
Me quieres de nácar.
Que sea azucena
Sobre todas, casta.
De perfume tenue.
Corola cerrada

Ni un rayo de luna
Filtrado me haya.
Ni una margarita
Se diga mi hermana.
Tú me quieres nívea,
Tú me quieres blanca,
Tú me quieres alba.

Tú que hubiste todas
Las copas a mano,
De frutos y mieles
Los labios morados.
Tú que en el banquete
Cubierto de pámpanos
Dejaste las carnes
Festejando a Baco.
Tú que en los jardines
Negros del Engaño
Vestido de rojo
Corriste al Estrago.

Tú que el esqueleto
Conservas intacto
No sé todavía
Por cuáles milagros,
Me pretendes blanca
(Dios te lo perdone),
Me pretendes casta
(Dios te lo perdone),
¡Me pretendes alba!

Huye hacia los bosques,
Vete a la montaña;
Límpiate la boca;
Vive en las cabañas;
Toca con las manos
La tierra mojada;
Alimenta el cuerpo
Con raíz amarga;
Bebe de las rocas;
Duerme sobre escarcha;
Renueva tejidos
Con salitre y agua;
Habla con los pájaros
Y lévate al alba.
Y cuando las carnes
Te sean tornadas,
Y cuando hayas puesto
En ellas el alma
Que por las alcobas
Se quedó enredada,
Entonces, buen hombre,
Preténdeme blanca,
Preténdeme nívea,
Preténdeme casta.

Alfonsina Storni

PORT-LLIGAT

2008-07-15T23:54:00.007+02:00

Avui he anat a Port-Lligat....

Un dia molt intens i ple de records...
Durant el viatge de tornada em moria per arribar i escoltar No Volveré de La Chavela Vargas...defet més que ganes d'escoltar-la, tenia ganes de cantar-la Molt fort mentre em treia la roba i la sal i la sorra i els records enganxats als cabells...i així ho he fet.

M'agrada Port-Lligat. Tu, ja, gens.

Els francesos amables que discutien de Paul Klee i els seus poemes i m'invitaven a entrar a la disputa mirant-me el llibre de poesia de Borges que intentava llegir entre els seus crits d'apassionament artístic...

Les muntanyes magestuoses sempre allà mateix...sempre allà mateix...

El meu cos sota el sol que fa temps acollia unes carícies que ara em resulten alienes i llunyaníssimes...el meu amor trucant-me, el meu ex-amor trucant-me, jo pensant que a la vora del mar s'hi ha d'anar sense telèfon...

I, no obstant, tranquil·litat....sí, inesperadament...tranquil·litat....

Anar a Port-lligat em fa sentir que tot continua immutable...que, malgrat les decepcions, malgrat les separacions de parts de mi mateixa, malgrat els enganys, les tristeses, els petons i les esgarrapades....el mar sempre és allà, esperant, entre les mateixes muntanyes. I canvien els veïns de sorra, canvien les companyies de viatge, canvien les trucades, les esperes, les cançons, els poemes i les dutxes...però jo continuo essent sempre la mateixa.

I ara somric sentint que si ara fóssis aquí -malauradament hi seràs aviat- et cantaria amb serenitat i convicció No Volveré, i se m'escapen tendres somriures entre el fum de la sigarreta...perquè si d'alguna estic convençuda després d'haver passat tants anys junys, és que de mi mai has entès res. I això és el que m'ha fet patir més que res a la vida, sentir-me tant incompresa, sentir que lluitava contra el vent en qualsevol conversa amb tu...i ara ja, de debó, més igual. M'és igual que no entenguis per què et vaig rebutjar per última vegada amb tanta força i ràbia si havia aguantat tantissimes coses. M'és igual saber que no entendràs el que sento per ell, que jutjaràs, com t'agrada tant fer a tu, i conclouràs que ha sigut una fugida endavant. M'és igual que no entenguis per què passada la ràbia sí que volia parlar-te, i m'és igual que no entenguis per què tots aquests mesos m'has apartat encara més de tu buscant continuament el meu cos en comptes de la meva ànima. Ara, després d'ignorar durant tants mesos els teus crits d'amor sota la finestra, ara que ja t'has calmat i no m'escrius des de l'altre país que m'estimes més que res al món i que el teu cos només pot estar amb el meu i les mil paraules de sempre...ara casualment que pares de buscar-me, dius que tornes a viure aquí. M'ha costat refer-me, però et ben asseguro que ho he aconseguit. Feia anys...concretament quatre, que no em sentia tan lliure, tan plena de vida, tan somrient, tan conscient de mi mateixa, tan plena d'il·lusions... i m'havia posat en pau amb la meva ciutat, que havies deixat tan embrutida. Ara, des del silenci sobtat, ofès, em dius solament que ja pares, però tornes a viure aquí. Tant de bo siguis capaç de respectar-me ara que ja no serem res, el que no has sabut respectar-me quan érem....ostres, què hem sigut? Sigui el que sigui, no hi tornaré.

No Volveré

NITS QUE ACABEN EN MATINS..

2008-07-13T23:56:00.004+02:00

Nits que acaben en matins..

Una altra nit hem dilatat la nit fins que ha esdevingut matí. Potser per sentir-nos més forts i resistents que l'altiva i sempre punyent foscor, potser simplement per sentir-nos acompanyats en l'abismal desempar nocturn...
M'és impossible compartir les hores de nocturnitat sense preguntar-me quins deuen ser els motius dels que m'envolten per seguir desperts i buscant excuses per no tornar a casa.
Jo reconec que en gran mesura és per no tornar al meu castell de pedres antigues i sentir tan present la teva absència, enfrontar-me a l'immensitat del meu llit d"italiana mida" com canta en Raimon, i saber que tu ja dorms fa hores lluny de mi i dels meus pensaments i del soroll incessant de l'aigua del molí sota la meva finestra... Però i tots els altres?
Treballant de nits tinc l'oportunitat d'observar l'evolució de l'estat de la concurrència. A primera hora m'arriben normalment per separat grups del mateix sexe, em demanen amb educació i certa esperança que els prepari mojitos...
Els beuen amb avidesa talment esperant que els transformin en deshinibits i fantàstics candidats a l'aparellament amb un altre grup del sexe contrari que, i això és el més graciós, està en les mateixes condicions, sol tenir les mateixes pors i expectatives i em confessen les mateixes frases i apreciacions del grup "contrari". A mesura que avança la nit, i amb ella, l'estat etílic, la simpatia dels "demanadors" de mojitos creix sensiblement, i es fa més ostensible la voluntat comunicativa amb els membres del grup "contrari". És entretingut observar els que apareixen amb posat d'indiferència guaitant dissimuladament el personal i surten enganxats a la presa més fàcil que han trobat al local. Però una nit rera una altra resulta un xic decadent. Perquè cada nit el joc de miralls d'egos crescuts, ebris de nit i alcohol, es repeteix exactament de la mateixa manera.
També les frases i declaracions d'enamorament sobtat que m'improperen els que potser no se n'han adonat que sóc dona, rossa i cambrera d'un pub, però no per això completament estúpida, i que les seves frases ni em sorprenen ni m'emocionen ni quasi quasi ja no em posen vermella. Entenc que és fàcil focalitzar la frustració sexual cap a un col·lectiu que, reconeguem-ho, s'ha guanyat a pols la fama de promiscüitat, però sentint molt desmuntar tantes fantasies no totes les cambreres estem encantades de ser objectes de desig de borratxos suats i amb problemes erèctils. És més, n'existim algunes a les quals fins i tot ens repugna. Si tu, apreciat lector, ets un d'aquests clients assidus que apareixes cada nit amb una frase nova creient que serà més enginyosa que l'anterior, i continues creient que em moro d'il·lusió per sentir els nous compliments respecte el meu cul o el meu vestit o la manera com agafo l'ampolla de rom Brugal...hauries de saber, sento decebre't, que no m'importa conèixer la teva opinió. Que no responc a cap de les expectatives que et fas sobre la noia rossa que treballa de nits, que sóc tremendament avorrida i aterradorament profunda, que m'emociono amb Kafka i en general em provoquen oits les "musiquetes" de moda super cool que estic obligada per contracte laboral a sentir de fons mentre et preparo un mojito. Que em resulten autènticament antieròtics tots aquests homes depilats i super g(u)ays, que dediquen tantes hores al gimnàs a desenvolupar els seus pectorals com hores davant el mirall escollint on dirigir el rínxol amb l'espuma moldejadora. Que no m'excita l'idea de sentir-me desitjada per tu, ans al contrari, em fa baixar la líbido d'una manera estrepitosa. Que no gaudeixo amb les insinuacions de privilegiada situació onanista en les teves pregàries nocturnes que gentilment em fas saber que em pertoca. Sento desmuntar-te la fantasia de lolita llibertina però sóc una avorrida i tradicional doneta en matèria sexual, que només se n'ha anat al llit amb persones que, entre altres coses, l'estimulaven intel·lectualment. Com que allò que t'esforces en fer-me saber que tens gran no és precisament l'inquietud filosòfica, la humilitat ni la intel·ligència emocional, t'agraïria foramesura que et dediquéssis a cortejar altres fèmines que tal vegada rebin amb menys angúnia les teves insistències. Gràcies sinceres.

Sí, anit vaig treballar al pub. Es nota? També vaig passar a veure una amiga que té un bar de copes i trenca l'estereotip, tot i ser rossa, guapa, simpàtica i nocturna, és culta i tremendament interessant, i per cert, una de les persones més generoses que conec. Generosa en un sentit original, no monetari, sino interior. És d'aquelles persones que es dónen -potser massa, ja que hi ha gent molt desagraïda- i que et fan sentir acollida i abraçada només amb la seva presència.
Hi ha persones que produeixen un efecte dolç i calmant, que et reconcilien amb la humanitat, i tu, Eva, n'ets una d'elles.
Com que estava en tan bona companyia(i recordem-ho, a casa m'esperava el llit immens, la teva absència i les cançons de la Chavela Vargas) , vaig decidir sortir...i un cop a la discoteca vaig continuar constatant que sóc un "bitxo raro"..que no em diverteixen les discoteques, ni m'afalaguen els compliments, ni m'importa trobar el noi més guapo del local ja que ni el reconeixeria perquè tots em semblen exactament igual d'anodins sota les seves vestimentes modernes i els seus pentinats fashions. Em produeix encara estupor i certa tristesa humana veure tanta "felicitat" postissa a les nits....tants somriures desesperats, tantes ganes d'aparentar un estat joiós em produeix una anguniosa tristesa que intento evitar sentir però que cada final de nit m'atrapa. El pitjor sens dubte és quan no puc no pensar que per molts, potser aquells instants tan artificialment maquillats constitueixen el seu paradigme màxim d'un dia "amb senit".
La nit va acabar ja de dia a casa un bon amic, la foto és d'allà, i de les situacions i persones implicades en aquell final de nit en parlaré en un altre moment perquè aquest post m'està sortint excessivament i abusadorament llarg...

petons a tots els pacients lectors

Alba

de fons: The Doors, Hyacinth House:

2008-07-13T21:38:00.004+02:00

tango

2008-07-11T19:39:00.002+02:00

Lo sé....tendría que dormir más, y mejor. Sí, sí, y evidentemente fumar menos...mucho menos. (Alfredo va por tí: aún no estoy en condición tan siquiera de escribir que debería dejar de fumar -mi scusi vechiozen de Vallecas-)
También sería deseable que empezara a encauzar mi energía en actos más constructivos...pero estoy en ello, no desesperéis los que me queréis y sufrís por mí...aunque mis demonios están por volver los recibiré con renovada fuerza y conciencia. Palabra.
(...)

Que cada una de las entradas de mi blog las escriba en lenguas distintas es ya es un buen reflejo de mi estado interior. Lo cierto es que hace ya mucho que siento en lenguas que no son mi lengua materna...Sóc en català, parlo spesso n'italiano e adesso anche a volte ci penso io da sola n'italiano....-non solo quando ti parlo a te, amore-...y a menudo escribo en castellano. En el trabajo me hablan en inglés y en mis recuerdos aún resuenan palabras francesas. Por todo esto, aviso (e chiedo scuse) ya de buen principio que mis entradas seran en distintos idiomas según mi estado de ánimo, la última conversación, el tema o la persona que me inspiere en ése momento a escribir.
Podría decidir una lengua sola, para tratar de dar un poco de coherencia al blog, pero sería engañaros porque coherencia...lo que se dice coherencia...actualmente no poseo mucha. Además aviso que mi impulsividad me priva de releer los posts antes de editarlos...así que disculpad las erratas y celebremos la dicha de la espontaneidad y la inconciencia.
Atentamente.

"I tuoi occhi sono pieni di sale" -Rino Gaetano-.

2008-07-11T15:37:00.005+02:00

Sono contenta di quello che mi hai appena detto ma soprattutto di quello che non mi hai detto...
Non ti preoccupare non cercheró il paradiso fuori della mia vita, anzi, provaró a fare della mia vita la consapevolezza di essere sempre io e solo io a crearmi l'inferno oppure il paradiso. Comunque che bello condivire pezzi di me con te, che ormai hai lasciato una impronta nel mio corpo (eh si, antimetafisichetto mio, anche nell'anima). E lo sai che ti porto nello sguardo e nel sudore...e sí, ci sei riuscito, ogni tanto le tue mani ritornano sul mio culetto, là, esattamente dove sappiamo che sempre andavano a finire con quella violenza tua, tenera e assolutamente disarmante. Riservo come il più prezioso tesoro quel'sguardo che ti ho preso nel momento in cui gridavi il mio nome e lo riconosco ogni volta che Rino mi canta che "..i tuoi occhi sono pieni di sale".
Segreto, complicità, silenzio, sguardi...tanti sguardi nel ricordo... amore di un fino settimana lungo come una vita, sesso libero e speciale come dici te, ma soprattutto, nostro....così nostro, che ci ha liberato del nostro passato e ci ha ridatto la libertá di dare e recivere a mani piene.
Un bacio transmediterraneo...
Alba

(di sfondo il "tuo" Muoio per te...e la canzonella di la intimitá a cui mi hai viziata...)

2008-07-11T14:54:00.001+02:00

Hola,
Sí, és la primera entrada que escric....no esperis trobar-hi una declaració d'ntencions, estic massa capficada sobre l'exhibicionisme impúdic que porta implícit començar aquest bloc per declarar-me.
(...) Després d'uns breus segons d'eterna reflexió he decidit que és absurd posar límits....ja que he decidit despullar-me crec que només té sentit fer-ho totalment.

Petons,

Alba

DEFENSA DE LA ALEGRÍA -Mario Benedetti-

2008-07-11T14:50:00.002+02:00

DEFENSA DE LA ALEGRÍA

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas
defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegía como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y de la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría.

Mario Benedetti

Mercedes Sosa - Gracias a La Vida (Violeta Parra)