Llibertat...obligatòria?

Es pot, es pot,

Som lliures com l’aire

Es pot, es pot, som nosaltres que fem la història,

Es pot.

Es pot, jo em vesteixo com em dóna la gana,

Es pot, sóc lliure de crear

Es pot, sóc amo del meu destí

Es pot, em puc posar un piercing.

Es pot, fer crítiques des de l’exterior,

Es pot, despotricar de tot el govern

Es pot, no fer ús dels conjuntius

Es pot, som lliures i transgressors!

Només cal un motiu d’inspiració qualsevol

I la nostra fantasia no té límits

Només cal un pinzell, uns colors

I nosaltres estem a punt

Per a perpetuar la creativitat dels pobles llatins.

Es pot, fer els joves als seixanta anys,

Es pot, regalar uns texans als avis

Es pot, en innobles retransmissions,

Esbatussar-se com cutres imbècils.

(...)

Amb aquella vena de raça italiana

Que és viva i batalladora

És natural que, doncs, siguem nosaltres

Que poguem canviar-ho tot

Amb el benentès que es deixi tot com estava.

Es pot, som lliures com l’aire, es pot

Es pot, som nosaltres que fem la història, es pot

Llibertat, llibertat, llibertat obligatòria!!

He canviat tant, sóc tan sense prejudicis…

Sóc infidel, sóc boig, ho puc fer tot.

Ve la por d’un vertígen total,

Vénen les ganes una mica anormals d’inventar-se una moral

Utopia, utopia, utopia-pia-pia-pia.

Es pot, ignorar als intel·lectuals,

Es pot, defensar els drets dels animals

Es pot, fer la guerra per fins justos

Es pot, som autèntics pacifistes.

Cada vegada que hi ha un merder, una preocupació social,

sembla talment que la gent gaudeixi

Tots hi diuen la seva; fem un bonic cor d’opinió

fins que el fet en qüestió no estigui més de moda.

Es pot, capgirar la nit i el dia,

Es pot, excitar-se amb una peli porno

Es pot, negociar sobre la presó

Es pot, tornar a cantar “Faccetta nera”.

Es pot, transgredir qualsevol mite

Es pot, perdre el cul per un travestit

Es pot, consultar una vident

Es pot, fer-se cadascú una bonica lliga.

(Estem segurs que tenim en comú

La certesa de l’enemic

Estem segurs que hi és

Però el més nou, el més roig dels partits

No se sap ben bé per què esdevé roig antic.

Es pot, amb la nostra gran cultura darrera,

Es pot, renovar tot el teatre

Es pot donar al món un missatge just

Es pot, al nivell de Jesucrist.

Es pot.

Cal tan sols una bonica cançó

I la teva revolució va tota sola

Cal tan sols que cadascú s’expressi

I després no importa

Si s’anomena la revolució de la Coca-Cola.)

Llibertat, llibertat, llibertat...obligatòria!

En aquesta teva llibertat il·limitada

d'expressió i de paraula

l'única revolució que nosaltres hem fet

té un defecte:

que és la revolució de la Coca-Cola!

Es pot, som lliures com l'aire, es pot, nosaltres fem la història,

Es pot.

Però com?? Amb totes les llibertats que teniu, voleu també la llibertat de pensar??

Utopia, utopia-pia-pia...

Llibertat, llibertat, llibertat...



cançó del grandissim Giorgio Gaber, Si Puó ; traducció meva*


* acabo de mudar-me de casa, i amb la meva habitual lentitud "traslladística"encara no he desempaquetat els diccionaris, així que la traducció és espontànea i sense consultes...ja la revisaré si cal, és que m'han vingut unes ganes irrefrenables de fer-la intel·ligible, la trobo genialment me-ra-ve-llo-sa! ;)
M'encanta trobar caricaturitzats amb fina ironia, en una cançó escrita quasi fa vint anys, als moderns-alternatius-tan-alliberats mega-guais actuals. Em sembla realment una de les radiografies socials més lúcides que he sentit. Gaber ho toca tot! I malauradament...continua encertant.